En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.»
Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és.
Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»
1Re 3,5.7-12
Salm Responsorial
R. Com estimo la vostra llei, Senyor!
El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata. R
Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Quan arribi la vostra pietat, |
jo tindré vida, la llei farà les meves delícies. R
Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’emparo dels camins enganyosos. R
És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada,
dóna llum i l’entenen els senzills. R |
Sl 118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Rm 8,28-30
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent:
«Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent.
Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.»
Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»
Mt 13,44-52
"L’home que troba un tresor se’n va a vendre tot el que té"
Avui recordem les últimes paràboles de Jesús que trobem a l’evangeli de Mateu. La tercera, la de la xarxa que arreplega de tot, bo i dolent i que a la platja es fa la tria, ens recorda la que vam llegir sobre el blat i el jull. La primera i la segona són molt semblants: qui troba un tresor amagat en un camp se’n va vendre tot el que té i compra aquell camp. En el segon cas és un comerciant de perles fines que troba una perla de molt preu, ven tot el que té i la compra. En ambdós casos, Jesús subratlla que quan es troba quelcom de gran valor és fàcil renunciar a tot per adquirir aquell camp, o aquella perla de gran valor. Aquesta perla i aquest tresor no són altra cosa que el Regne de Déu, que la Bona Nova de Jesús. Qui s’adona que és el gran tresor, és capaç de renunciar a tot per seguir el camí de Jesús. Però hi ha un element important: content de la troballa, diu Jesús. És a dir, sí, cal vendre totes les altres coses però no tenen gran valor perquè l’alegria immensa de qui ha trobat el gran tresor que és Jesús fa que cap esforç o renúncia semblin excessius. Ha trobat allò que omple la vida i li dona sentit. Perquè només des del Regne, des de Jesús, la vida té sentit. En són un exemple clar els missioners, entre d’altres. I la primera lectura ens presenta Salomó, que com a savi que es demana a Déu saber escoltar perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; en definitiva, per a ser un bon governant. Déu mateix valora aquesta petició: Et donaré això que demanes. Salomó va saber trobar el gran tresor: la saviesa que ve de Déu i no va demanar ni llarga vida, ni riquesa ni poder. Pau ens recorda que Déu ens ha destinat a ser imatges vives del seu Fill, no a guanyar riquesa o poder, sinó a adonar-nos que el gran tresor és ser imatges de Jesús. Som prou savis com per escollir l’únic que realment importa? Jesús és l’únic que dona sentit a la nostra vida? Ell, el seu Regne, és el nostre gran tresor que ens omple d’immensa alegria? Estem disposats a renunciar a tot per seguir Jesús?
Mn. Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|